miércoles, 23 de mayo de 2007

....Revista Pixel-Bit...


L'article que comentare endavant està publicat en la revista digital Píxel-Bit nombre 26, REVISTA DE MITJANS I EDUCACIÓ, Juliol de 2005. L'article té com a títol: "Les possibilitats educatives dels videojocs. Una revisió dels estudis més significatius" escrit per Julián Pindado de la Universitat de Málaga.
Din aquest article s'examinen diferents investigacions que defenen el valor educatiu dels videojocs. En concret aquestes investigacions es centren en l'estudi del videojoc en l'àmbit escolar.
Aquest autor ens parla que la pràctica de videojocs (de plataforma, arcade, estratègia, simulació social...) afavoreix el desenvolupament d'estratègies de coneixement diverses com l'atenció, la memòria, la concentració espacial, la resolució de problemes, la creativitat i l'agudesa visual. En resum contribuïxen al desenvolupament cognitiu dels xiquets/ es i adolescents.
L'estudi de les destreses i habilitats que els videojocs poden desenvolupar en la ment infantil és un altre àmbit prou examinat. Nombrosos estudis coincidixen que desenvolupen capacitats de tipus multisensorial, visuals i kinestésicas.
D'altra banda es parla del poder d'alfabetització dels videojocs , qüestió que defenen alguns estudis, però que altres critiquen per l'agressivitat i viloència que mostren alguns videojocs o jocs de rol. En el que si coincidixen tots els estudiosos de la matèria és que amb els videojocs es pot impulsar la promoció i prevenció de la salut com ara el consum d'alcohol i drogues, hàbits alimentaris i higiene, etc, ja que els videojocs tenen la capacitat de modificació de valors i comportaments.
Podem fer una distinció entre els videojocs catalogats com a educatius i videojocs que, després de ser analitzats, vejem que tenen gran poder educatiu. Aquests últims són molt més atractius per al xiquet/ a o adolescent i són els que en un futur els mestres hem d'utilitzar sempre que analitzem els seus valors educatius, l'edat adequada, els seus continguts...
Però el més important de tot, cosa que en la que no reparen els investigadors, és el gran poder d'atenció que aconsegueisen captar dels xiquets/ es, ja que els videojocs són caaptivadors per a ells. Les seues qualitats són:

-Caràcter lúdic.
-Diferents nivells de dificultat, reptes i recompenses.
-Superació personal.
-Competitivitat.
-Estimulants.
-Eleva l'autoestima.
-Possibilitat de projectar les seues fantasies.
-No tenen caràcter obligatori.
-Atractiva cultura electrònica.

Els objectius que podrien cobrir aspectes curriculars serien els següents:

-Lectura.
-Pensament lògic.
-Observació.
-Espacialitat, geografia.
-Vocabulari.
-Coneixements bàsics.
-Ortografia.
-Planificació d'estratègies.

Al meu entendre l'aplicació i integració en el curriculo és molt bona idea sempre que anem en compte amb el tipus de videojoc. Els mestres si volem recomanar als nostres alumnes un videojoc o utilitzar algú a l'aula debem analitzar de cap a peus el videojoc. Si l'anàlisi d'auquest és positiu i a més transmet valors, modifica conductes, i fa augmentar les capacitats cognitives del nostre alumne/ a, per qué no utilitzarlo en l'aula? No hem de posar obstacles ni barreres a aquesta no va tecnologia perque ens pot servir per a canviar moltes aspectes de la vida dels nostres alumnes com evitar l'alcoholisme, problemes de drogadicció, ajudar als xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials... i al cap i a la fi moltes coses noves.

No hay comentarios: