"Els docents i les TICS: quatre tendències, o més". Monogràfic nº 363.009. Revista Cuadernos de pedagogía nº 363 de desembre 2006. Ha sigut escrit per Fernando Hernández de la Universitat de Barcelona, correu electrònic fdohernandez@ub.es.
L'article descriu quatre tipus de professors/ es: els que se senten insegurs enfront d'aquesta nova ferramenta; els que li reconeixen utilitat però es mantenen allunyats d'ella; els escèptics, que recelen i són crítics; els que reclamen la seua vinculació pedagògica; i els activistes.ç
Les actituds del professorat:
Analitzant molts estudis realitzats, com el de la UOC en 2004, entorn a la relació del professorat amb Internet, es deduïx que la mera utilització de les noves tecnologies no garantix un canvi en educació, si no s'acompanya d'un enfocament pedagògic alternatiu. D'ell també es deduïx el fracàs de vint anys de formació en TIC centrada en l'aprenentatge de programes sent el docent executor i no creador.
Aquesta classificació, desglossada a continuació, prové de "L'anàlisi de l'impacte dels canvis socials i professionals en el treball i la vida dels docents" (Ministeria de Ciència i Tecnologia. Projecte BSO 2003-02232):
-Els que tenen por:
Aquesta actitud es va donar quan es va començar a implantar les TIC de forma generalitzada a les escoles, però per desgràcia en l'actualitat encara persistix. Tenen por a equivocar-se i a deixar de ser "l'actor principal" en l'aula.
-Els resignats:
Saben que les TIC estan ací i que són molt útils, però prefereixen continuar la seua forma actual d'ensenyança perquè no velen perdre el control.
-Els objectors o escèptics:
Accepten la seua presència, amb desconfiança. Alguns pensen que són una tapadora per a emmascarar els vertaders problemes de l'educació. Pensen que només poden ser útils per a fer les classes més amenes.
-Els pedagògics:
Donen a les TICS un valor d'un mitjà que cal omplir de sentit. Reflexionar críticament té un paper fonamental per a entendre-les.
-Els activistes:
Solen ser els professors d'Informàtica i Tecnologia que es consideren els amos i senyors dels espais informàtics de l'escola. Són els que actualment utilitzen les pissares digitals o el programari lliure. Consideren les TIC com un fi en si mateix, una assignatura a ensenyar.
Desfer-ho tot i començar novament.
La utilització de les TICS de manera radical pot ser una bona oport
unitat per a posar en marxa una nova escola que trenque amb l'antiga on les TICS exercisquen un paper com a mitjà de reflexionament sobre la informació a que s'accedix i com possibilita aprendre amb altres.
A través d'aquest article l'autor manifesta una realitat educativa que tenim davant de nosaltres mateixos. El més important és no quedar-se arrere en el tema de la tecnologia i avançar al seu ritme, o intentar-ho. Hem d'estar en continu procés de formació i no tindre por a perdre el control de la nostra classe sinó enfocar les Noves Tecnologies de manera positiva i aprofitant totes les seues possibilitats.
L'article descriu quatre tipus de professors/ es: els que se senten insegurs enfront d'aquesta nova ferramenta; els que li reconeixen utilitat però es mantenen allunyats d'ella; els escèptics, que recelen i són crítics; els que reclamen la seua vinculació pedagògica; i els activistes.ç
Les actituds del professorat:
Analitzant molts estudis realitzats, com el de la UOC en 2004, entorn a la relació del professorat amb Internet, es deduïx que la mera utilització de les noves tecnologies no garantix un canvi en educació, si no s'acompanya d'un enfocament pedagògic alternatiu. D'ell també es deduïx el fracàs de vint anys de formació en TIC centrada en l'aprenentatge de programes sent el docent executor i no creador.
Aquesta classificació, desglossada a continuació, prové de "L'anàlisi de l'impacte dels canvis socials i professionals en el treball i la vida dels docents" (Ministeria de Ciència i Tecnologia. Projecte BSO 2003-02232):
-Els que tenen por:
Aquesta actitud es va donar quan es va començar a implantar les TIC de forma generalitzada a les escoles, però per desgràcia en l'actualitat encara persistix. Tenen por a equivocar-se i a deixar de ser "l'actor principal" en l'aula.
-Els resignats:
Saben que les TIC estan ací i que són molt útils, però prefereixen continuar la seua forma actual d'ensenyança perquè no velen perdre el control.
-Els objectors o escèptics:
Accepten la seua presència, amb desconfiança. Alguns pensen que són una tapadora per a emmascarar els vertaders problemes de l'educació. Pensen que només poden ser útils per a fer les classes més amenes.
-Els pedagògics:
Donen a les TICS un valor d'un mitjà que cal omplir de sentit. Reflexionar críticament té un paper fonamental per a entendre-les.
-Els activistes:
Solen ser els professors d'Informàtica i Tecnologia que es consideren els amos i senyors dels espais informàtics de l'escola. Són els que actualment utilitzen les pissares digitals o el programari lliure. Consideren les TIC com un fi en si mateix, una assignatura a ensenyar.
Desfer-ho tot i començar novament.
La utilització de les TICS de manera radical pot ser una bona oport
unitat per a posar en marxa una nova escola que trenque amb l'antiga on les TICS exercisquen un paper com a mitjà de reflexionament sobre la informació a que s'accedix i com possibilita aprendre amb altres.A través d'aquest article l'autor manifesta una realitat educativa que tenim davant de nosaltres mateixos. El més important és no quedar-se arrere en el tema de la tecnologia i avançar al seu ritme, o intentar-ho. Hem d'estar en continu procés de formació i no tindre por a perdre el control de la nostra classe sinó enfocar les Noves Tecnologies de manera positiva i aprofitant totes les seues possibilitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario