Ja s'acaba????

Aquest treball d'assignatura weblog.................. s'acaba????

Jo crec que per a nosaltres els mestres açò mai s'acaba ja que haurem de continuar indagant i buscant nous recursos per a actualitzar-nos i reciclar-nos.
La societat de la informació canvia a cada segon per això no podem adormir-nos cal seguir, i encara que semble sacrificat és tot al contrari, és gratificant i almenys a mi, em crida molt l'atenció tot allò que s'ha relacionat amb les Noves Tecnologies.

I que millor mode de despedir-se que amb un vídeo de la fundació DISCAR que mostra com les TIC ajuden a reforçar el procés d'ensenyança-aprenentatge dels xiquets amb dificultats d'aprenentatge o amb Necessitats Educatives Especials.

Notícia d'actualitat educativa

Fa pocs dies va a eixir una notícia relacionada amb Internet. Es titula "La red, uan biblioteca sense límits" i va ser escrita per Enrique Gallud Jardiel el 23.05.07 al periòdic "20 minutos".
L'article comenta que hui en dia no fa falta anar a una biblioteca per a trobar referències bibliogràfiques per a fer els nostres treballs, o per a trobar autors concrets, etc. I perquè no fa falta? Per que en Internet està tot: llibres descatalogats, autors desconeguts, però, l'autor proposa diferents llocs a Internet per a trobar els llibres de confiança i molt ràpidament:

-Botigues que estan també a Internet: El Corte Ingles, Fnac o Crisol per exemple, aquestes bases de dades són poc fiables però es centren en els llibres més venuts.

-Ministeri de Cultura: Serveix per a buscar llibres editats en qualsevol soporte buscant en la Agència Espanyola de ISBN.

-Biblioteca Nacional d'Espanya: Té una base de dades molt àmplia i un catàleg on es pot consultar.

-Llibres estrangers: Pots consultar les pàgines web de les seues biblioteques nacionals amb qualsevol buscador i pots ajudar-te d'un traductos de la red.

-La major Base de dades: és la biblioteca del Congrès en EE.UU., que conta amb la major i més amplia base de dades del món.

-Llibres descatalogats: En la pàgina web www.Iberlibro.com podem trobar llibres esgotats o molt antics, ja que més de 14.000 llibreries estan posant els seus fons bibliogràfics.


Aquest article em sembla que pot ser molt útil a l'hora de recomanar als xiquests o xiquetes, encara que pot ser a nosaltres, els universitaris ens vindria molt bé saber-les, per què a vegades et tornes boja per a trobar un llibre concret. A més és una guia per a saber on buscar segons el que busquem.

....Cuadernos de Pedagogía....

"Els docents i les TICS: quatre tendències, o més". Monogràfic nº 363.009. Revista Cuadernos de pedagogía nº 363 de desembre 2006. Ha sigut escrit per Fernando Hernández de la Universitat de Barcelona, correu electrònic fdohernandez@ub.es.

L'article descriu quatre tipus de professors/ es: els que se senten insegurs enfront d'aquesta nova ferramenta; els que li reconeixen utilitat però es mantenen allunyats d'ella; els escèptics, que recelen i són crítics; els que reclamen la seua vinculació pedagògica; i els activistes.ç

Les actituds del professorat:
Analitzant molts estudis realitzats, com el de la UOC en 2004, entorn a la relació del professorat amb Internet, es deduïx que la mera utilització de les noves tecnologies no garantix un canvi en educació, si no s'acompanya d'un enfocament pedagògic alternatiu. D'ell també es deduïx el fracàs de vint anys de formació en TIC centrada en l'aprenentatge de programes sent el docent executor i no creador.
Aquesta classificació, desglossada a continuació, prové de "L'anàlisi de l'impacte dels canvis socials i professionals en el treball i la vida dels docents" (Ministeria de Ciència i Tecnologia. Projecte BSO 2003-02232):

-Els que tenen por:
Aquesta actitud es va donar quan es va començar a implantar les TIC de forma generalitzada a les escoles, però per desgràcia en l'actualitat encara persistix. Tenen por a equivocar-se i a deixar de ser "l'actor principal" en l'aula.
-Els resignats:
Saben que les TIC estan ací i que són molt útils, però prefereixen continuar la seua forma actual d'ensenyança perquè no velen perdre el control.
-Els objectors o escèptics:
Accepten la seua presència, amb desconfiança. Alguns pensen que són una tapadora per a emmascarar els vertaders problemes de l'educació. Pensen que només poden ser útils per a fer les classes més amenes.
-Els pedagògics:
Donen a les TICS un valor d'un mitjà que cal omplir de sentit. Reflexionar críticament té un paper fonamental per a entendre-les.
-Els activistes:
Solen ser els professors d'Informàtica i Tecnologia que es consideren els amos i senyors dels espais informàtics de l'escola. Són els que actualment utilitzen les pissares digitals o el programari lliure. Consideren les TIC com un fi en si mateix, una assignatura a ensenyar.

Desfer-ho tot i començar novament.
La utilització de les TICS de manera radical pot ser una bona oportunitat per a posar en marxa una nova escola que trenque amb l'antiga on les TICS exercisquen un paper com a mitjà de reflexionament sobre la informació a que s'accedix i com possibilita aprendre amb altres.

A través d'aquest article l'autor manifesta una realitat educativa que tenim davant de nosaltres mateixos. El més important és no quedar-se arrere en el tema de la tecnologia i avançar al seu ritme, o intentar-ho. Hem d'estar en continu procés de formació i no tindre por a perdre el control de la nostra classe sinó enfocar les Noves Tecnologies de manera positiva i aprofitant totes les seues possibilitats.

....Revista Pixel-Bit...

L'article que comentare endavant està publicat en la revista digital Píxel-Bit nombre 26, REVISTA DE MITJANS I EDUCACIÓ, Juliol de 2005. L'article té com a títol: "Les possibilitats educatives dels videojocs. Una revisió dels estudis més significatius" escrit per Julián Pindado de la Universitat de Málaga.
Din aquest article s'examinen diferents investigacions que defenen el valor educatiu dels videojocs. En concret aquestes investigacions es centren en l'estudi del videojoc en l'àmbit escolar.
Aquest autor ens parla que la pràctica de videojocs (de plataforma, arcade, estratègia, simulació social...) afavoreix el desenvolupament d'estratègies de coneixement diverses com l'atenció, la memòria, la concentració espacial, la resolució de problemes, la creativitat i l'agudesa visual. En resum contribuïxen al desenvolupament cognitiu dels xiquets/ es i adolescents.
L'estudi de les destreses i habilitats que els videojocs poden desenvolupar en la ment infantil és un altre àmbit prou examinat. Nombrosos estudis coincidixen que desenvolupen capacitats de tipus multisensorial, visuals i kinestésicas.
D'altra banda es parla del poder d'alfabetització dels videojocs , qüestió que defenen alguns estudis, però que altres critiquen per l'agressivitat i viloència que mostren alguns videojocs o jocs de rol. En el que si coincidixen tots els estudiosos de la matèria és que amb els videojocs es pot impulsar la promoció i prevenció de la salut com ara el consum d'alcohol i drogues, hàbits alimentaris i higiene, etc, ja que els videojocs tenen la capacitat de modificació de valors i comportaments.
Podem fer una distinció entre els videojocs catalogats com a educatius i videojocs que, després de ser analitzats, vejem que tenen gran poder educatiu. Aquests últims són molt més atractius per al xiquet/ a o adolescent i són els que en un futur els mestres hem d'utilitzar sempre que analitzem els seus valors educatius, l'edat adequada, els seus continguts...
Però el més important de tot, cosa que en la que no reparen els investigadors, és el gran poder d'atenció que aconsegueisen captar dels xiquets/ es, ja que els videojocs són caaptivadors per a ells. Les seues qualitats són:

-Caràcter lúdic.
-Diferents nivells de dificultat, reptes i recompenses.
-Superació personal.
-Competitivitat.
-Estimulants.
-Eleva l'autoestima.
-Possibilitat de projectar les seues fantasies.
-No tenen caràcter obligatori.
-Atractiva cultura electrònica.

Els objectius que podrien cobrir aspectes curriculars serien els següents:

-Lectura.
-Pensament lògic.
-Observació.
-Espacialitat, geografia.
-Vocabulari.
-Coneixements bàsics.
-Ortografia.
-Planificació d'estratègies.

Al meu entendre l'aplicació i integració en el curriculo és molt bona idea sempre que anem en compte amb el tipus de videojoc. Els mestres si volem recomanar als nostres alumnes un videojoc o utilitzar algú a l'aula debem analitzar de cap a peus el videojoc. Si l'anàlisi d'auquest és positiu i a més transmet valors, modifica conductes, i fa augmentar les capacitats cognitives del nostre alumne/ a, per qué no utilitzarlo en l'aula? No hem de posar obstacles ni barreres a aquesta no va tecnologia perque ens pot servir per a canviar moltes aspectes de la vida dels nostres alumnes com evitar l'alcoholisme, problemes de drogadicció, ajudar als xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials... i al cap i a la fi moltes coses noves.

JORNADES TIC 2006

Les noves tecnologies de la Informació i la comunicació s'han d'utilitzar en l'aula perquè als xiquets als qui, en un futur, donarem classe han nascut inmers en aquest món de tecnologia i informació. Pense que el professorat ha de renovar-se contínuament ja que no pot quedar-se aïllat d'aquests nous mètodes de docènciaque estan emergint. Amés hem de saber que hui en dia són pocs els xiquets i xiquetes que no tenen acces a un ordinador que tinga conexió a Internet. Aquesta és la meua opinió base per estudiar i aprendre a utilitzar les NNTT. Per això m'apunte a jornades, tallers, etc, relacionades amb la tecnologia.
L'any passat es van fer les segones jornades TIC de les que he tret molt informació i de la que vull destacar les conferències d'algunes persones que van vindre a mostrar el seu saber als alumnes de magisteri de la Universitat d'Alacant:

Albert Sangrà de la Universitat Oberta de Catalunya, "Educació a traves d'Internet: metodologies adeqüades al canvi".

De las seua ponència cal destacar tres punts bàsics:
-El impacte de les TIC en l'educació superior: Les TIC van nàixer per cobrir les necessitats dels estudiants que no podien assitir a les classes, degut a la distància, motius econòmics,etc. Per tot aquest existeixen diferents models d'educació per a cobrir eixas necessitats específiques dels alumnes/ as. Les TIC ofereixen una gran flexibilitat, àmplia cooperació, personalització, interactivitat i modernitat.
-Els mites i els errors: Sembla quasi impossible no parlar de les creences que es tenen sobre l'arribada de les noves tecnologies com per exemple si PowerPoint es sinònim de modern, si a Internet estan totes les respostes, si tenir pàgina web és el més important del món...
Per tot aquest a l'hora d'introdoir TIC a l'aula hem d'elegir entre tres opcions dades: Adaptació, reconstrucció o invenció.

Comentari: En la meua opinió de les tres opcions presentades crec que els docents hem d'optar per l'adaptació o reconstrucció depenent del cas, i en cas extrem i anant amb molt de cura inventar. Perquè si ens equivoquem podrem crear un conflicte cognitiu al xiquet molt dubtos i sense cap profit per al xiquet/ a.

Carme Barba "Fem millor WebQuest":

Comentari: Vam aprendre que una WebQuest és una estratègia d'investigació guiada amb recursos principalment d'Internet. Amb aquest mètode d'ensenyança s'aconsseguix un treball cooperatiu, s'utilitzen habilitats d'alt nivell i se li dóna als alumnes una certa autonomia. A l'hora de fer WebQuest els alumnes han de treballar de forma creativa i solidària i per descomptat constrastant tota la Informació que troben. Nosaltres com mestres hem d'avaluar tot el procés de formació i realització de l'activitat, l'alumne mai ha de sentir-se sol. També hem d'especificar els passos que han de realitzar els alumnes/ as perquè tots seguisquen una mateixa línia.

Integració de l'ordinador en Educació Infantil

Segons Rosalía Romero Tena de la Universitat de Sevilla en la seua ponència ens diu als mestres que l'ensenyança ha d'anar amb el marc cultural, de manera que hem d'utilitzar les Noves Tecnologies. La utilització didàctica del mitjà informàtic té com a fi obtindre unes destreses mínimes, aprendre i traure profit, però hem de distingir entre aprendre de l¡ordinador i aprendre amb l'ordinador. Ha d'haver una anàlisi prèvia dels recursos TIC i dels alumnes/ as que les utilitzaran. Després s'ha de fer una unitat didàctica amb tot el que això suposa, és a dir s'han de seleccionar els continguts i els objectius, el programari que utilitzarem i el disseny i la creació de l'activitat. Recomanacions metodològiques: Ha d'haver-hi un treball cooperatiu, s'ha de presentar amb anterioritat el que es va a fer, el mestre ha de tindre preparades activitats per als xiquets que acaben abans i terminades les activitats han d'imprimirse i arxivar-se. Recomanacions formatives: Familiaritzar-se amb les coses que es vagen a utilitzar, conéixer novetatsper a traure profit i tindreun lloc on arxivar els programes. Comentari: Pense que per a integrar l'ordinador a l'aula una bona proposta seria posar el racó de l'ordinador com si fóra com la resta de racons de la classe, i d'aquesta manera els xiquest i xiquestes de tres, quatre i cinc anys aniran familiaritzan-se amb aquesta ferramenta tecnològica que potser tinguen a casa però que els seus pares o germans no el deixen tocar.

Per què aquesta ferramenta TIC, ací i ara?

Qüestió fonamental a l'hora de prendre decisions sobre la incorporació de les Noves Tecnologies als dissenys curriculars és poder establir uns criteris per a la selecció. Existeixen nombrosos sistemes i taxonomies per a poder establir uns criteris, però son fruit de les creences o la intuïció de l'autor que les planteja, per això els docents podem formular-nos aquesta pregunta: -Per què aquest mig, ací i ara? Amb aquesta pregunta cobrirem tots els àmbits d'aplicació en què podem tindre dubtes i per descomptat, eixa ferramnta que adaptem per mitjà d'eixa pregunta, només serà aplicable en un únic context irrepetible. Autors com Brown, Lewis, Harcleorad, Gerlach, Ely, Dick i Carey, proposen una sèrie d'aspectes a considerar per a la presa de decisions sobre els mitjans:
1. Les diferències entre els alumnes, tant de capacitat intel·lectual com depreparació general.
2. El nivell de complexitat.
3. Adeqüació als objectius i als tipus de tasques.
4. Cost-eficàcia en relació amb altres mitjans.
5. Tipus d'aprenentatge.
6. Disponibilitat.
7. Qualitats tècniques.
8. Flexibilitat, resistència i comoditat del material específic.

És necessari contemplar també els aspectes singulars que tenen a veure amb les característiques tècniques, les seues singularitats comunicatives i les seues possibilitats didàctiques. Aquestes trets que es descriuran a continuació has de ser avaluats junt amb els criteris de selecció descrts abans. Aspectes a considerar per a la presa de decisions sobre l'ús de NNTT en els processos d'ensenyança-aprenentatge:
1. L'alumne: autonomia, responsabilitat, coneixements previs, investigador i habilitats socials per la col·laboració.
2. El professor: no ha de ser director, formació metodològica, habilitats socials per la col·laboració i multiculturalitat.
3. Les ferramentes: manejabilitat, adaptabilitat, accessibilitat, navegabilitat, versatilitat i tipus de codi.
4. La metodologia: possibilitats d'integració, treball col·laboratiu i multiculturalitat.
5. Multimèdia: capacitat multimèdia requerida i capacitat multimèdia disponible.
6. Equips i red: vida previsibles dels equips, capacitat tècnica i característiques de la red.
7. Funcions a cobrir: Tutorial, tansmissió de continguts, treball col·laboratiu i creació de materials.
8. Sincronia i asincronia: capacitat sincrònica de la ferramenta i capacitat asincrònica de la ferramenta.

Tenint en compte tots aquests aspectes i incorporant les TIC en la nostra àula ordinària contribuirem a la millora del nostre sistema educatiu i dels processos d'aprenentatge dels nostres alumnes/ as.

Més sobre WebQuest.....

Podem parlar de les grans possibilitats que donen les Noves Tecnologies en el nostre camp educatiu, però per qué és bó utilitzar, per exemple les WebQuest a l'aula?
La seua utilització suposa emprar Internet de forma didàctica perque plantejen problemes en els que les solucions estan a Internet. Els mestres guien als alumnes a trobar la solució. També cal dir que els alumnes han de fer una sintesi de la informació que el mestre prèviament ha seleccionat, i no perden temps en buscar informació a Internet.

A continuació te presente un vídeo on pots veure com crear una WebQuest en quatre pases.

Primeres Jornades sobre Web Quest

Les primeres jornades sobre WebQuest realitzades a Espanya van ser a Catalunya l'any passat. Van ser promogudes per l'organització WebQuestcat amb els objectius següents:
-Aprendre a fer WebQuest els qui volen iniciar-s'hi.
-Donar a conèixer bones WebQuest.
-Compartir experiències d'aplicació de WQ a l'aula.
-Reflexionar sobre allò que fa que una WebQuest sigui excel·lent.
-Debatre com crear millors WebQuest.
-Analitzar l'evolució de les WebQuest.
A veure si a la Universitat D'Alacant fan aquestes jornades per a que tots i totes les futurs mestres integrem aquesta eina en el proces d'aprenentatge dels alumnes.

El dia mundial d'Internet

Hui 17 de maig es celebra el dia Mundial d'Internet, i com estem a una plataforma digital anomenada Blogger, hem de celebral-ho. Vos convide a tots i a totes les mestres a visitar un racó que en un futur ens servirà per a molt: el racó del clic.
Aquesta programa està realitzat en software lliure (Linux, Solaris...) i es fa servir per crear activitats multimèdia educatives desarrotjades en una plataforma Java que és altre programa informàtic. En aquest enllaç podràs fes les teues pròpies activitats Clic o simplement utilitzar les que estan penjades d'altres professors i professores. A les activitats els xiquets i xiquetes podran fer puxles, trencaclosques, activitats de relacionar, i un llarg etc de possibilitats. Aquestes activitats són atractives per al xiquet o xiqueta i molt divertides.
També dir que hi ha activitats per a tots els nivells educatius, a més estan clasificades per temes, nivells, idioma i autor.
No paseu d'aquest que és molt interesant!!!

....WebQuest....

És possible integrar els principis de l'aprenentatge constructivista, la metodologia d'ensenyança per projectes i la navegació web per a desenvolupar el currículum amb un grup d'alumnes d'una aula ordinària?. La resposta és afirmativa i es denomina WebQuest. El webquest és l'aplicació d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant els recursos de la Web. Webquest significa indagació, investigació a través de la web. Originàriament va ser formulat a mitjan anys noranta per Bernie Dodge (1995; 1998; 1999) (Universitat de Sant Dídac) i desenvolupat per Tom March (1998; 2000).

Una Webquest consistix, bàsicament, a presentar-li a l'alumnat un problema, una guia del procés de treball i un conjunt de recursos preestablits accessibles a través de la Web. Tal treball s'aborda en xicotet grup i han d'elaborar un treball (bé en paper o en format digital) utilitzant els recursos oferits d'Internet.
Per a veure moltes exemples de WebQuest entra a la Comunitat Catalana de WebQuest.
Altre enllaç per a saber sobre com està feta una WebQuest clica a la web de Isabel Pérez on podeu descobrir qué és una WQ, els elements de que està composta, els aspectes claus per al diseny d'una WQ, tipus, articles relacionats, etc.

Exemple a seguir d'integració de les TIC

Ací tenim un exemple d'integració de les TIC en Chile. La utilització de les pisarres digitals fomenten la participació activa dins de la classe, cosa que als col·legis espanyols no està del tot integrada. Veiem també l'ús de les anomenades "pokets" (agendes elctròniques....) com fomenten el companyerisme llevant de damunt el mite de que les tecnologies fomenten actituds sedentàries.
m'impacta molt com en països de llatinoamèrica, que estan menys desarrotllas, s'intenta superar aquella brexa digital a poc a poc.

Carrera de cavalls

Navegant a Internet he trovat un espai con aquest, és a dir, un blog peruà que parla de moltes temes interesants sobre la tecnologia i la educació pero en concret punxant a l'apartat de "Aprenentatge" un post anomenat Les TIC: alfatetitzar o aprendre.
En aquest enllaç parla sobre la qüestió de com ensenyar als alumnes a pensar amb les TICS, a conviure amb les TICS, i a més a moure's amb qualsevol tipus de TICS. I la raó que dona es que els docents podem ensenyar un programa concret per a treballar en l'ordinador, però, pot ser, al cap de tres mesos es quedaran antics i obsolets. Al món de la tecnologia tot canvia molt ràpidament, sense parar i seguint el seu ritme com a una cavalls.
Així que, MESTRES A LA CÀRREGA!!!!

El començament

Aquest nou blog personal que hi faig a blogger estarà enfocat a ser una eina de reflexionament sobre el paper que realitza la tecnologia en el camp de l'educació. He triat el tema de tecnologia i educació perque son dues temes que m'interessen i que de veritat vull saber i buscar més sobre tots aquests temes.
Per començar definiré, segons Cabero 2002 el que són les Teconologies de la Informació i la Comunicació:
-Són un conjunt de processos i productes derivats dels eets (maquinari i programari) suports i canals.

I per conceptualitzar parlaré de la Societat de la Informació: Que és?

La introducció d'aquestes tecnologies implica un canvi de la societat. Es parla de societat de la informació o societat del coneixement. Es tracta d'un canvi en profunditat de la pròpia societat. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació designen al mateix temps un conjunt d'innovacions tecnològiques però també les ferramentes que permeten una redefinició radical del funcionament de la societat. La posada en pràctica de les TIC afecta nombrosos àmbits de les ciències humanes la teoria de les organitzacions o la gestió... Un bon exemple de la influència dels TIC sobre la societat és el govern electrònic.

L'expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació basades en la microelectrònica, la informàtica, la robòtica i les xarxes de comunicacions s'està produint a gran velocitat en tots els àmbits socioeconòmics i de les activitats humanes configurant l'anomenada Societat de la informació.

Per a tot tipus d'aplicacions educatives, les TIC són mitjans i no fins. És a dir, són ferramentes i materials de construcció que faciliten l'aprenentatge, el desenvolupament d'habilitats i distintes formes d'aprendre, estils i ritmes dels aprenents. De la mateixa manera, la tecnologia és utilitzada tant per a acostar a l'aprenent al món, com el món a l'aprenent.

Una de les àrees que s'ha enfortit de les TIC és el CSCL (Computer Supported Cooperative Learning), Aprenentatge Cooperatiu Suportat per Computadora, que basat en teories de la psicologia cognitiva ha creat una àrea de desenvolupament de programari i d'innovació en Pedagogia. La finalitat és que grups amb l'interés comú d'aprendre milloren les experiències d'interacció entre ells per a consolidar l'aprenentatge, que utilitzant a les TIC com a mitjà de coordinació.

Les TIC (Tecnologies de la Información y Comunicació), són ferramentes i materials de construcció que ens faciliten l'aprenentatge, el desenvolupament de les habilitats
i diferents formes de aprendre, estils i ritmes. La tecnologia és utilitzada tant per a apropar a l'aprenent al món, com el món a l'aprenent. I és que s'ha de tindre en compte que la finalidat de les TIC és que grups d' un interés comú per a aprendre, milloren les experiències d' interacció entre ells per a consolidar l 'aprenentatge i que ho faça amb les TIC com a mitjà de coordinació. Es deuen emprar com a ferramentes en el procés d' ensenyament - aprenentatge per a la conceptualització dels continguts per a l' aprenentatge.